http://issuu.com/bibliococentaina/docs/volen_versos_libro
El árbol y los libros
Teresa Delgado
Pag. 36-37
Volen versos: llibre de poesia infantil i juvenil amb poemes sobre el llibre, la lectura i la biblioteca / Libro de poesia infantil y juvenil
En el Dia de la Biblioteca, hem volgut rendir un homenatge a tots el bibliotecaris i bibliotecàries que d'una manera silenciosa, callada, de vegades arriscada, dia rere dia, treballen al servei de la nostra societat difonent la lectura i la cultura per tot arreu. Per tal de fer-ho, hem comptat amb la col·laboració d'un grapat d'amics i amigues poetes, de diferents indrets del món, que molt amablement ens han enviat un poema, en castellà o català. Gràcies a ells hem pogut editar un poemari digital,Volen versos, que pengem a internet per a que el pugau llegir i descarregar -se'l (ahir, meravelles de la tecnologia, no hem pogut fer-ho; això que ho varem intentar al llarg de tot el dia).Tots el poemes giren al voltan de la biblioteca, el llibres i la lectura. Un llibre original pel seu contingut i molt bó, doncs la qualitat dels poemes i textos és magnífica.
Moltes gràcies a tots i totes els que heu col·laborat per la vostra ràpida i desinteressada aportació poètica. Gràcies, amics i amigues, naveguem junts cap un mateix horitzó. I gràcies i moltes felicitacions a totes les biblioteques, hui i la resta de 364 dies de l'any.
Entreu,
passeu,
es casa nostra,
casa de tots.
És la biblioteca.
Moltes gràcies a tots i totes els que heu col·laborat per la vostra ràpida i desinteressada aportació poètica. Gràcies, amics i amigues, naveguem junts cap un mateix horitzó. I gràcies i moltes felicitacions a totes les biblioteques, hui i la resta de 364 dies de l'any.
Entreu,
passeu,
es casa nostra,
casa de tots.
És la biblioteca.
Passeu i llegiu...
Com que el preciós poema de Núria Freixa no l'hem pogut incloure -problemes de temps- no podem deixar que aparega en aquest post -gràcies Núria- i compartir la seua lectura amb tots vosaltres:
A estones em fa pessigolles,
altres són carícies tendres,
el resseguir del seu dit
pel camí de tantes lletres.
Ales de papallona
que s’aturen i aletegen.
S’entrebanquen, i segueixen
pel camí de tantes lletres.
Em fulleja, em remena,
el que dic es vol aprendre.
Ara em penso que ha escollit
algun poema…
I a mi què més se m’endona,
si quan va passant els dits
sento que ens anem fent amics
i la galta m’acarona.
-M’enduc aquest, senyoreta!
-Has de parlar fluixet,
que estem a la Biblioteca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
¿Te gustó?
Cuéntame